Després de més de quatre anys de recerca en la inhibició de la proteïna Myc amb la teràpia gènica Omomyc, el grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron acaba de demostrar en un treball publicat en Nature Communications que aquesta estratègia podria ser eficaç en el tractament del glioma, un dels tumors cerebrals amb pitjor pronòstic, tant en la seva reducció i eliminació com en la seva prevenció en el laboratori.
La novetat en l’eficàcia d’aquesta estratègia en oncologia, ja validada anteriorment en càncer de pàncrees i de pulmó amb models de ratolí transgènics, és que en aquesta ocasió els resultats també han estat validats en mostres de pacients. Tal com explica Laura Soucek, al capdavant d’aquest grup de recerca, es va aplicar la teràpia gènica amb Omomyc “tant en línies cel·lulars de glioblastoma humà com en xenoempelts de tumors derivats de pacients en ratolins” amb els mateixos resultats d’eficàcia. Una confirmació molt important per a aquest equip, que sempre rebia la mateixa crítica després de la publicació de nous resultats. “I és que els tumors de ratolí són més homogenis que els humans”, recorda Soucek.
A més, l’estudi també revela que la inhibició de Myc en glioma provoca que “les cèl·lules no puguin dividir-se eficientment, que augmentin de grandària i que tinguin nuclis múltiples”, apunta aquesta investigadora. Una aberració mitòtica que provoca que les cèl·lules siguin incapaces de dividir-se i acabin morint finalment.
Un mecanisme mai abans vist en un altre tipus de tumors i que, de moment, situa al glioma com el “tipus de tumor més depenent de Myc”, subratlla Soucek. En càncer de pàncrees i de pulmó, la inhibició de Myc sembla afectar més al microambient i a l’apoptosi de cèl·lules tumorals per canvis en el metabolisme cel·lular, respectivament. Actualment, aquest equip continua investigant en el microambient en càncer de pàncrees i en cultius in vitro i ratolins transgènics amb mutacions diferents a KRAS en càncer de pulmó. També investiguen en el tractament de metàstasi en càncer de mama amb aquesta teràpia.
Una altra bona notícia és que la inhibició de la proteïna Myc, desregulada en gairebé tots els tumors, no sembla afectar de la mateixa manera les cèl·lules sanes, per la qual cosa el seu bloqueig no provocaria efectes secundaris rellevants.
Més a prop del fàrmac
Si bé semblava impossible, Soucek explica que ja tenen un fàrmac en proves capaç de “substituir” la teràpia gènica, el gran repte des de l’inici del projecte. Encara que encara en fase experimental, aquesta investigadora confia a poder publicar resultats d’aquí a un any.
