L’Hospital Clínic de Barcelona és un centre de referència en Neurooftalmologia que atén a 300.000 habitants a la seva àrea d’influència i que ha comprovat que, al menys en aquesta ciutat, la neuritis òptica idiopàtica o l’associada a esclerosi múltiple té una incidència superior a la calculada per estudis epidemiològics d’altres països. En concret, afecta a 5,3 casos per cada 100.000 barcelonins a l’any, i la meitat dels casos acaba desenvolupant esclerosi múltiple.
Es tracta del primer estudi retrospectiu epidemiològic d’aquest tipus a Espanya —doncs no existeixen registres nacionals sobre neuritis òptica—, publicat per la revista Journal of Neurology, liderat per Bernardo Sánchez Dalmau, especialista en Neurooftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Després de recollir dades de prevalença i incidència de la neuritis òptica des de l’any 2008 fins al 2012, aquest expert assenyala que pot succeir que la incidència hagi augmentat o que es diagnostiquen millor mitjançant tècniques de diagnòstic per la imatge com la Tomografia de Coherència Òptica i altres proves electrofisiològiques.
Tractament poc efectiu
Encara que el tractament farmacològic d’elecció —sobretot corticoides—, és més efectiu com més inicial sigui aquesta malaltia inflamatoria del nervi òptic, i a pesar que la majoria dels pacients amb bon pronòstic recuperin una visió bona, Sánchez Dalmau explica que en nombrosos casos persisteix cert grau de seqüela visual als sis mesos. Per exemple, pateixen una disminució de l’agudesa visual en baix contrast, de la percepció de colors o de profunditat.
No obstant això, en l’actualitat hi ha diversos assajos clínics en marxa que estan provant l’efectivitat dels fàrmacs neuroprotectors per accelerar la recuperació visual en aquests pacients que, encara no desenvolupant esclerosi múltiple, pateixen seqüeles.
En concret, Sánchez indica que des del Clínic participen en un assaig multicèntrico mundial amb l’anticòs anti-lingo, del que esperen resultats en sis mesos.
A més, la neuritis òptica és una de les millors vies per estudiar el mecanisme d’acció del dany cerebral en esclerosi múltiple, la qual cosa milloraria l’abordatge primerenc de la malaltia.